El passat 3 d'octubre de 2015 es va celebrar l'Hipnotik Festival 2015 a Barcelona i, com no podia ser d'altra manera, els Electro Breakers i els Daplé Crew hi vam assistir.
Hipnotik Faktory va dedicar aquesta edició a l'Open Minds: Més enllà dels límits del Hip Hop... amb els habituals apartats, col·laboracions i xarxes socials.
Continua el dia únic, el CCCB, el pes del rap estatal, el maltracte al graffiti i el nul deejaying i beatboxing. Canvia el logo, baixa la dansa i puja l'electrònica.
Torna la competició de House, continua la de Hip Hop, a més de les clàssiques de Bboying, però Popping, Locking i All Styles ja són història. Una gran pèrdua!!!
Com que sempre hi han cues a l'entrada i retards a l'interior, el Joe i jo vam repetir la història dels darrers anys, anant dinar d'hora per arribar i entrar sense esperar.
Vam entrar a la Plaça Joan Coromines, vam tafanejar les parades, com cada any vaig comprar la samarreta del festival i vam escoltar una estona la Batalla d'MC's.
Vam passar al Pati de les Dones, enguany res de graffiti, vam escoltar una estona a Charly Efe & Loren D i a continuació vam anar passant cap al Teatre CCCB.
Al Teatre CCCB ens va sorprendre el GraffMapping, al que vam anar seguint-ne tot el procés. Vam donar un cop d'ull als filtres de dansa i vam anar cap al C3Bar.
Montana Colors present a l'Hipnotik Festival amb un interessant GraffMapping però tornant a perdre espai com en anteriors edicions. Un sol escriptor i un sol... diguem-ne mur.
Aquest GraffMapping és una a col·laboració entre l'escriptor de graffiti Dyox i l'estudi de disseny Dosbcn, creador de la nova imatge de l'Hipnotik Festival d'enguany.
Un caràcter projectat en un mur de cubs blancs com a guia. Un escriptor el pinta cub a cub amb un esprai negre. La peça acabada cobra vida amb colors en moviment i música.
Ja que sempre hi ha poc graffiti, vaig tornar a intentar fer fotos del procés per fer-ne una mica de lloc a aquesta entrada i fer una mica de justícia al desequilibri.
Vam escoltar una estona a Agorazein i Sho-Hai, va arribar el Diamond i vam veure les finals de les batalles de dansa, de quarts a final, de House, Hip Hop i Bboying.
Ja ens van sorprendre els filtres amb un aspirant a cada punta d'un quadrilàter i tots contra tots però no ens esperàvem quarts a una sortida i semis i finals a dues.
El Hip Hop el van incloure amb el House com a Topstyles i vam poder tornar a gaudir de l'estil de l'espectacular Ruth Prim però aquest cop com a jurat de Topstyles!
No dubtaria a recuperar el Popping, el Locking i l'All Styles i a treure el House, que ara posen a varies competicions, n'inclouen passes a d'altres estils i no és Hip Hop.
Després de les batalles de dansa el Joe va marxar i el Diamond i jo ens vam quedar a escoltar Fyahbwoy, part de les Cypha Sessions ft. Blurum 13 i Birdy Nam Nam.
Així com la dansa House no és i no te cap vincle amb el Hip Hop, la música sí amb el Hip House. La música Reggae tampoc és però també en te amb el Raggamuffin i Dancehall.
M'agraden el Reggae, el Raggamuffin i el Dancehall però al Diamond li encanten. Em va molar tornar a escoltar La Niña Escoria al Cypha, batalladora d'altres edicions.
En quant al darrer concert... sonaven de conya, posada en escena impecable, una de les poques actuacions internacionals, de puta mare tot però... això tampoc és Hip Hop!
Ens ho vam passar molt bé, com sempre, perquè per nosaltres aquest festival és una cita per quedar amb els amics però cada cop li trobem més i més pegues.
Ara toca el llistat de coses a millorar de cada any i que mai es milloren, com el tema de la llengua catalana, invisible però rebent suport del CCCB, l'Ajuntament i la Generalitat...
Però enguany, tot i que continuarem fent crítica constructiva, serem més durs, perquè quan veus que el que no es fa és perquè no es vol, dol el doble. Estem dolguts.
Si "open minds" significa marginar el graffiti, el deejaying i el rap en català, treure el popping, el locking i l'all styles i no portar CAP mític del rap dels EUA en 12 anys...
Si, a més a més, significa una excusa per posar house i electrònica a un festival de HIP HOP, el més gran de Barcelona... tanquem la paradeta i marxem?
Com pot ser que hàgim d'anar a festivals pijos com el Cruïlla o el Sònar per veure cantants i grups mítics del hip hop i es vulgui introduir l'electrònica a un festival de hip hop?
Com organitzen un festival a SAB amb graffiti i batalles de DJs i bboys o un altre a BDN amb MCs i graffiti o un club de BCN porta cada any DJs mítics i l'Hipnotik no pot?
No m'estranya que s'emprenyin escriptors de graffiti, poppers, lockers, deejays, beatboxers o qualsevol local o guiri a qui no li cridi només el rap en castellà.
Aquest festival podria ser un pol d'atracció del HIP HOP (música, dansa i pintura per igual), de la participació i suport a l'underground local a les gires internacionals.
Ja imagino que organitzar un festival ha de ser molt difícil, més encara el més gran de hip hop a Barcelona, per això li donem suport i fem crítiques constructives però ni cas.
Entenc que qui organitza decideix i prioritza què es fa i que no es pot acontentar tothom però parlem de que un festival de hip hop hauria de tractar per igual els fonaments.
Aquesta dotzena edició va ser la primera que van poder venir tant el Joe com el Diamond, la meva ONZENA visita al festival, potser la darrera consecutiva.
Nota: Durant el festival vam gravar un vídeo dedicat a l'Stoneman, el nostre company dels Electro Breakers absent, disponible només per a amics al meu Facebook personal.
Entrades relacionades:
Hipnotik Festival 2014
Hipnotik Festival 2013
Hipnotik Festival 2012
Hipnotik Festival 2011
Hipnotik Festival 2010
Hipnotik Festival 2009
Entrades dels HIPNOTIK FESTIVAL fora d'aquest bloc:
Hipnotik Festival 2009
Hipnotik Festival + BOTY IBERICA 2008
Hipnotik Festival 2007
Hipnotik Festival 2006
Hipnotik Festival 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada